M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Descripció de l’activitat

En el marc del procés d’implementació progressiva del projecte, es va dur a terme una reunió de contrast amb la tutora de 2n d’ESO, amb l’objectiu de compartir els primers indicadors obtinguts a partir del treball diagnòstic realitzat a 1r d’ESO, i recollir la seva percepció des d’un curs amb més recorregut acadèmic.

La reunió es va plantejar com un espai de diàleg i interpretació conjunta, sense voluntat de tancament de decisions, sinó com una eina per ajustar i millorar el disseny del programa de cada a la seva futura implementació.

Objectius

• Contrastar si les dificultats detectades en l’alumnat de 1r d’ESO es mantenen o evolucionen a 2n, especialment pel que fa a la gestió del temps, l’autonomia i la constància en els hàbits d’estudi.
• Recollir propostes pràctiques i necessitats reals del professorat per garantir que el programa no suposi una càrrega afegida, sinó un suport útil i assumible.

Evidències

Aquesta entrada no inclou evidències materials, ja que correspon a una reunió de coordinació professional basada en l’anàlisi compartida i la interpretació pedagògica.

Reflexió personal

A diferència de la mini-sessió realitzada amb l’alumnat, aquesta trobada va permetre analitzar la mateix informació des d’una mirada adulta, institucional i professional. La conversa va evidenciar que les dades, per si soles, no tenen sentit si no es construeixen col·lectivament i es posen al servei de decisions pedagògiques compartides.

En aquest sentit, la reunió connecta amb la idea de Sánchez-Cano i Bonals (2005), respecte a l’avaluació psicopedagògica, ja que comenten que l’avaluació psicopedagògica ha de ser un procés de coordinació i intercanvi entre professionals. El semàfor, tal com es va consensuar, no diagnostica, sinó que orienta.

Personalment, aquesta reunió em va ajudar a entendre que parlar d’hàbits d’estudi no és només parlar d’agenda o planificació, sinó també de context, expectatives docents, emocions i suport institucional.

Avaluació

Amb la tutora i l’orientadora del centre, coincidim respecte a les interpretacions que fem del grup. Es va confirmar que les dificultats relacionades amb la planificació del temps i l’autonomia en alguns casos s’accentuen a mesura que augmenten les exigències acadèmiques.

Un dels acords va ser entendre el semàfor d’hàbits com una eina d’autoobservació i seguiment progressiu, i no com un instrument de classificació de l’alumnat. La tutora va remarcar la importància que aquesta eina serveixi per generar conversa pedagògica i presa de consciència, evitant etiquetes o comparacions.

També vam parlar sobre la necessitat de disposar de materials clars, seqüenciats i fàcilment integrables a la tutoria, ja que el professorat sovint percep manca de temps per assumir propostes poc estructurades.

Observacions personals

La tutora va valorar positivament el fet que el semàfor sigui una eina visual i senzilla, capaç de sintetitzar realitats complexes sense generar pressió afegida. La reunió va reforçar la idea que el programa ha de començar des de l’acompanyament i no des de l’exigència, especialment en cursos on l’alumnat ja acumula vivències de fracàs o desmotivació.

També es va evidenciar que, sense temps ni seguiment sostingut, qualsevol proposta corre el risc de quedar diluïda. Per tant, aquesta reunió confirma que en aquesta fase del procés, el meu rol com a psicopedagoga és el d’interpretar, orientar i ajudar a donar sentit a la informació recollida, més que executar directament una intervenció.